Precedents Històrics

L’accepció colla o conlloga ens remet a un grup d’amics o de companys que s’han aplegat deliberadament i han decidit sumar esforços per tal d’aconseguir un objectiu. En el nostre cas, l’objectiu és la festa. Pel que fa a les colles festeres de Castelló de la Plana, hem de dir, des d’un bon començament, que hi ha documents en què apareixen dades que testimonien la seua presència a la festa gran de Castelló abans que uns altres col·lectius festers, com ara les Comissions de Sector, o la Junta de Festes.

En efecte, el precedent històric de les colles festeres hauríem de buscar-lo en una antiga tradició de casa nostra, segons la qual estols d’amics, joves i grans, s’agrupaven en colles informals per participar plegats a la Romeria de les Canyes, els dies de Pasqua, o en qualsevol altra diada festiva. I no podia ser d’una altra manera, perquè si hi ha algun moment en què el poble sent les seues arrels és, i així ha de ser, en el món festiu, però sobretot en unes festes com ara les nostres en què s’evoca la fundació de la ciutat per Jaume I, amb tot el que això comporta de valors que ens són propis.

La crisi de l’estructura dels Sectors Gaiaters, a mitjans de la dècada dels 70 —amb la caiguda de la Dictadura i el canvi cap a un sistema de llibertats— provocà, a principis dels anys 80, l’aparició de nous col·lectius festers amb uns idearis diferents als “oficials” i amb uns senyals d’identitat propis. L’empenta de l’associacionisme farà que el col·lectiu de colles festeres prenga una força i un dinamisme tan gran que arribe a convertir-se en un nou fenomen en expansió, capaç de donar un tomb a l’estructura oficialista de la Festa.

L’any 1993, la munió dispersa de colles s’apleguen per fundar un nou ens fester, la Federació Colles de Castelló. L’aparició d’aquest nou col·lectiu —que a hores d’ara compta amb més de cent colles federades— ha estat un intent per revitalitzar la participació ciutadana en les festes, amb uns postulats pròxims a la idea de la “festa popular”. I és així com la festa va tornar a baixar al carrer, un lloc que mai no s’hauria d’haver perdut. I és tot just quan el poble reconquesta el carrer, eixe lloc paradigmàtic, espai de convivència i de trobada, que la festa s’esdevé catarsi col·lectiva i element d’alliberament social, és a dir una vàlvula de seguretat del sistema que equilibra continuïtat i canvi.