Les romeries són festes d'origen religiós mantingudes principalment per la vessant social i amb un fort component territorial. La gent eixint del poble o la ciutat es retroba, en una data concreta, en un paratge a l'entorn d'una ermita o santuari, a qui està dedicada l'advocació, celebrant-se cerimònies religioses, jocs, danses i sobretot àpats més o menys comunitaris que refermen els lligams dels assistents, convertint la romeria, si el temps acompanya, en una festa lúdica i social.

   Així ha estat i així serà per molts anys la romeria castellonenca a l'ermitori de la Magdalena, al Castell Vell. Arribada la data del tercer diumenge de quaresma, els veïns es troben per fer camí junts. La romeria té anada i tornada i el trajecte en comú és el més important i l'aplec a la muntanyeta, la visita a "la sang dels moros", el rotllo, la truita de faves, la bota i el cantar, ballar i riure..., esdevenen conseqüències lògiques, mentre que el final de la romeria és l'arribada, ja de retorn al poble, a Castelló.

      L'eixida de la romeria al matí i l'entrada a poqueta nit de bell nou al poble acostumen a ser els moments més emotius. El trajecte des de sempre, degut a la curta distància que separa l'ermitori del cor de la ciutat, s'ha fet de dues maneres. a peu, acompanyant el clergat i la relíquia, o en vehicles col·lectius, què amb el pas del temps han anat evolucionant...